ÍNDEX

1.    Informació útil per viure al Japó

1.1.    Visats i permisos de residència

1.2.    Diners

1.3.    Comunicació: telèfons, internet

1.4.    Fus horari

1.5.    Transports

1.6.    Seguretat i riscos

1.6.1.    Tifons

1.6.2.    Terratrèmols i tsunamis

1.7.    Telèfons i adreces d’interès

1.7.1.    Emergències: ambulància, policia, bombers

1.7.2.    Hospitals on podeu ser atesos en anglès o altres llengües

1.7.3.    Altres telèfons d’interès

2.    Viure al Japó

2.1.    Cost de la vida

2.2.    Buscar pis

2.3.    Estudiar

2.4.    Buscar feina

2.5.    Impostos, pensions i seguretat social

2.6.    El sistema de co-pagament sanitari

2.7.    Embaràs i part al Japó

2.8.    Escoles bressol

2.9.    Defunció

2.10.    Assumptes consulars

3.    Frases bàsiques en japonès

4.    Lleure

4.1.    Activitats al Casal Català de Kansai (a Osaka)

4.2.    Altres enllaços útils

1. Informació útil per viure al Japó

1.1. Visats i permisos de residència

Visats:

Per a les persones amb passaport espanyol, de la resta de països de la UE o d’Andorra, no és necessari obtenir un visat per venir al Japó per motius de turisme o negocis (sense retribució al Japó).

En general, les estades exemptes de visat són de fins a 90 dies.

Tanmateix, si es poden acreditar estalvis superiors a 30 milions de iens per persona, es pot demanar una visa de fins a 6 mesos per fer turisme. (http://www.mofa.go.jp/ca/fna/page22e_000738.html). Aquest visat es pot extendre un cop, per acumular una estada màxima d’un any.

Si el motiu de la vostra estada al Japó és un altre, com venir a treballar o a estudiar, segurament haureu de demanar un visat amb antelació. Per tal de confirmar si cal que demaneu un visat, podeu adreçar-vos al Consolat japonès a Barcelona:

Avinguda Diagonal, 640, 2a-D, 08017 Barcelona

Tel: +34 932 80 34 33

www.barcelona.es.emb-japan.go.jp

El sistema de visats japonès és relativament complex, degut al fet que hi ha moltes categories diferents de visat depenent específicament de l’activitat que es vulgui realitzar. En altres paraules, no existeix únicament un visat de treball com en molts altres països sinó que, per exemple, dins de la categoria de visats de treball hi ha unes 15 subcategories. Per a més informació vegeu el web oficial del Ministeri d’Afers Exteriors japonès sobre tipus de visats: http://www.mofa.go.jp/j_info/visit/visa/long/index.html

Generalment, per demanar un visat de treball, d’estudis o per a realitzar activitats culturals, necessitareu que el vostre contacte o sponsor al Japó (l’escola, l’empresa, l’entitat o persona que us convidi) us tramiti un certificat d’elegibilitat (Certificate of eligibility), que haureu de presentar al consolat juntament amb la documentació que calgui en cada cas quan aneu a tramitar el visat. La persona o entitat al Japó haurà de tramitar el certificat d’elegibilitat amb antelació a la oficina d’immigració de la prefectura que li correspongui.

Permís de residència:

Si veniu al Japó amb previsió de fer-hi una estada llarga, per exemple per treballar o estudiar, caldrà que feu una sèrie de tràmits administratius. En línies generals, els procediments són iguals arreu del país.

Un cop instal·lats, quan ja tingueu una adreça, caldrà que us registreu (登録 touroku) a l’ajuntament de la vostra localitat (市役所shiyakusho). Haureu de tornar a fer aquest procediment cada cop que canvieu el vostre domicili dins un termini de 14 dies!

Tan bon punt estigueu registrats, rebreu al vostre domicili una targeta de notificació amb el vostre My Number (número d’identificació fiscal que va entrar en vigor el 2016). Si voleu, amb un senzill tramit al vostre ajuntament la podreu bescanviar per una My Numer Card, que es útil per fer gestions telemàticament, similar al DNI electrònic. Trobareu més informació aquí:

https://www.kojinbango-card.go.jp/en/faq/index.html

D’altra banda, quan estigueu registrats al vostre ajuntament, caldrà que aneu a l’oficina regional d’immigració de la vostra prefectura (vegeu a sota) i tramitar la targeta de residència  (在留カードzairyuu ka-do).

Podeu accedir a la versió oficial i sempre actualitzada d’aquesta informació al web oficial de les autoritats japoneses:
5-5-30 Konan, Minato-ku, Tokio (Bus núm. 99 des de l’estació de Shinagawa 品川)

Tel: 03-5796-7111 (de dilluns a divendres de 9:00 a 12:00 i  de 13:00 a 16:00)

1-29-53 Nankou Kita, Suminoe-ku, Osaka City, Osaka (Metro: Cosmo Square コスモスクエア)

Tel: 06-4703-2100 (de dilluns a divendres de 9:00 a 16:00 )
Veure: http://www.immi-moj.go.jp/english/info/index.html

http://www.immi-moj.go.jp/newimmiact_1/en/index.html – en anglès

http://www.immi-moj.go.jp/newimmiact_1/es/index.html – en castellà

Atenció!

• Si sou a Tòquio, heu de saber que el vostre ajuntament serà el que es correspongui amb el districte (区 ku) on visqueu.
• Tot i que les ciutats grans acostumen a tenir traductors i/o persones que us poden ajudar a dur a terme aquests tràmits, a les localitats més petites, pot ser difícil trobar algun funcionari que parli anglès. Si creieu que no teniu prou coneixements de japonès, és aconsellable que aneu acompanyat d’alguna persona que us pugui ajudar.

Oficines regionals d’immigració:

• Tòquio
  
  5-5-30 Konan, Minato-ku, Tokio (Bus núm. 99 des de l’estació de Shinagawa 品川)
  Tel: 03-5796-7111 (de dilluns a divendres de 9:00 a 12:00 i  de 13:00 a 16:00)

• Osaka
  

  1-29-53 Nankou Kita, Suminoe-ku, Osaka City, Osaka (Metro: Cosmo Square コスモスクエア)
  Tel: 06-4703-2100 (de dilluns a divendres de 9:00 a 16:00 )

• Resta de prefectures
  
  Veure: http://www.immi-moj.go.jp/english/info/index.html

1.2. Diners

La moneda japonesa és el ien, que normalment es representa amb el símbol ¥, i més oficialment JPY.

Tot i que poc a poc està canviant, el Japó és un país on l’ús de les targetes és menys habitual que a Europa per fer pagaments petits.

El ien japonès existeix en les següents denominacions: monedes d’1, 5, 10, 50, 100 i 500, i bitllets de 1000, 2000, 5000 i 10000 iens.

Podeu trobar el tipus de canvi diari entre l’euro i el ien en aquest enllaç:

http://www.xe.com/currencyconverter/convert/?Amount=1&From=EUR&To=JPY

Caixers automàtics:

A la majoria dels casos, NO és possible utilitzar targetes estrangeres per retirar efectiu als caixers automàtics japonesos. No obstant, l’excepció més notable són els caixers del banc de correus ‘Yuucho Bank’ (ゆうちょ銀行 yuucho ginkou), que sí que tenen aquesta funció. Trobareu aquests caixers automàtics a les oficines postals i en algunes estacions de tren.

• Enllaç al cercador de caixers i oficines del banc de correus (només disponible en japonès):

http://www.jp-bank.japanpost.jp/access/access_index.html

També podeu retirar efectiu amb targetes estrangeres als caixers de les botigues Seven Eleven, tot i que únicament en denominacions de 10.000 JPY. Tot i que són més difícils de trobar, també és possible usar-les als caixers de CitiBank.

Atenció:

• Molts dels caixers automàtics estan tancats de nit, i en caps de setmana i festius fan un horari restringit. Tingueu la precaució de retirar efectiu amb antelació especialment abans de períodes festius com la Golden Week (al maig).
• A més, tot i que el caixer estigui obert, treure diners dels caixers fora de l’horari d’oficina (de 9:00 a 18:00) acostuma a estar subjecte al pagament d’una comissió.

Comptes bancaris:

Generalment, per tal d’obrir comptes bancaris al Japó cal tenir un permís de residència. No és possible fer-ho si esteu en un permís de curta durada per negocis o turisme.

Les targetes bancàries japoneses generalment no permeten retirar efectiu a fora del Japó. Si necessiteu aquesta funció podeu obrir un compte als bancs que específicament permetin fer-ho, o bé tramitar una targeta Visa de dèbit o crèdit i sol·licitar que sigui possible utilitzar-la per treure efectiu als caixers. Podeu adreçar-vos als bancs Shinsei (新生銀行Shinsei ginkou) o al Bank of Tokyo-Mitsubishi UFJ (三菱東京UFJ銀行　Mitsubishi Tokyo UFJ ginkou).

1.3. Comunicació: telèfons, internet

Telèfon mòbil:

El Japó no fa servir els estàndards GSM que són comuns a Europa. Això vol dir que en molts casos no podreu fer servir el vostre telèfon mòbil aquí exceptuant-ne els telèfons intel·ligents més nous i/o amb més prestacions. Per a estades curtes, si voleu tenir un telèfon és recomanable llogar-ne un a les oficines que trobareu als aeroports. Alguns d’aquests serveis es poden reservar per internet abans d’arribar. Si el vostre terminal funciona, també teniu l’opció de llogar un SIM de veu o de dades.

Degut als costos elevats de les trucades en itinerància (roaming), si heu de fer trucades o fer servir el servei de dades mòbils, és aconsellable llogar aquest servei quan arribeu. 

Per comprar/fer un contracte per un telèfon o una targeta SIM, cal que tingueu permís de residència. Les principals companyies de telefonia mòbil i dades són Docomo, AU i Softbank. Cal tenir en compte que aquestes companyies no són només proveïdors de serveis que comparteixin una infraestructura i una xarxa de comunicacions, si no que cadascuna té la seva pròpia xarxa i fins i tot treballan amb diferents freqüències. Això vol dir que el nivell de cobertura de cadascuna pot ser diferent en cada regió. Informeu-vos bé de les característiques de cada una al lloc on viviu, i/o per on us moureu, abans de triar la que us vagi millor.

Internet/WiFi:

Tot i que és habitual que als hotels hi hagi connexió a internet WiFi, també hi ha casos en que la connexió a internet és per cable.

Igual que passa amb els telèfons mòbils, per contractar un servei d’internet (fixe o mòbil) cal que sigueu residents. Si esteu al Japó per una estada curta, també podeu llogar un WiFi portàtil als aeroports o bé  contractar plans de dades o plans diaris per accedir als punts WiFi de les principals companyies de telefonia.

1.4. Fus horari

El Japó està a la zona horària GMT + 9 i no utilitza horari d’estiu o d’hivern. La diferència horària amb Catalunya, doncs, és de 7 hores a l’estiu i 8 hores a l’hivern.

1.5. Transports

El Japó disposa d’un dels millors sistemes de transport del món. Sobretot gràcies al sistema de trens, és molt fàcil moure’s pel país i per les principals ciutats sense problemes.

Trens:

El sistema de trens és el mitjà de transport més desenvolupat al Japó.  A banda de la companyia estatal JR, que opera formalment dividida en diverses companyies (per exemple, JR Hokkaido, JR East o JR West), hi ha moltes companyies privades.

Per a trajectes de llarga distància, la manera més eficient és fer servir el tren bala o Shinkansen. El Shinkansen cobreix la gran majoria de ciutats del país, sobretot a l’illa principal de Honshu. Els trens de llarga distància poden reservar-se a la finestreta verda de les estacions de JR (みどりの窓口midori no madoguchi), a les agències de viatges i per internet a www.eki-net.com (només disponible en japonès).

Degut al gran nombre de línies i connexions, el sistema de trens pot ser una mica confús, sobretot en les ciutats més grans com Tòquio. Per saber quin és el millor itinerari entre dos punts del país o de la mateixa ciutat, disposeu d’un seguit d’eines que us poden facilitar la feina:

• Google Maps -- http://maps.google.com
• Jorudan -- http://www.jorudan.co.jp/english/norikae/   | http://www.jorudan.co.jp/  
• Yahoo Transit -- http://transit.loco.yahoo.co.jp/ 

Si disposeu d’un smartphone, també trobareu Apps disponibles amb aquesta funcionalitat. Això sí, la majoria necessiten wi-fi per funcionar.

A l’hora de pagar, els trens de llarg recorregut funcionen de manera molt similar a com ho fan a Catalunya. Però també a les xarxes urbanes i de rodalies, el preu del bitllet depen de la longitud del trajecte. Aquest es calcula tenint en compte l’estació inicial i la final. En cas de dubte, sempre es pot pagar el bitllet mínim i pagar la diferència abans de sortir del tren a l’arribada. Tanmateix, el més còmode és fer servir algunes de les targetes de contacte (IC card) disponibles a cada regió (Pasmo, Suica, Icoca, Pitapa...) que funcionen com un moneder electrònic. Aquestes targetes tenen un cost en forma de diposit de 500 iens.

Autobús:

A pràcticament totes les ciutats japoneses hi ha un servei d’autobusos urbans que complementen la xarxa de trens.

A l’hora de pujar i baixar, trobareu que segons la ciutat cada una de les accions es fa per davant o per darrera. Les tarifes de l’autobús també depenen de la longitud del trajecte i pot ser una mica confús. Sortosament, a cada cop més línies d’autobús es poden fer servir les IC Card.

A més a més, també hi ha una xarxa d’autobusos interurbans que enllacen diferents ciutats del país i que acostumen a ser una alternativa més econòmica al tren bala. Els trajectes en autobús interurbà (高速バス kousoku basu) acostumen a ser nocturns amb arribada a primera hora del matí.  La forma més còmode de comprar el bitllets és per Internet.

Avió:

Els vols domèstics són la forma més ràpida de viatjar pel país, i segurament, la opció més convenient per arribar als punts més remots. Les dues companyies aèries principals del país són ANA (http://www.ana.co.jp/) i JAL (http://www.jal.co.jp/). Companyies de baix cost com Peach (http://www.flypeach.com/) i Skymark (www.skymark.co.jp/en), també operen vols domèstics.

Cotxe:

Al Japó es condueix per l’esquerra. Totes les autopistes són de peatge i n’hi ha d’urbanes a ciutats com Tòquio o Osaka. També són de peatge moltes carreteres nacionals i autovies que tenen ponts o túnels.

Si esteu al Japó amb un permís de turisme, podeu llogar vehicles presentant el permís de conducció internacional. Podeu obtenir-lo amb el vostre permís de conduir a les oficines de la DGT (www.dgt.es).

Si esteu al Japó per un període més llarg, només podeu fer servir el permís de conduir internacional durant el primer any. Passat aquest període, caldrà que obtingueu el permís de conduir japonès.

Si teniu el permís de conduir emès per l’estat espanyol o alguns països de la UE, podreu bescanviar-lo per un permís japonès amb un mer tràmit administratiu. Si teniu el permís de conduir emès per l’estat francès, caldrà que empreu la traducció model feta pel Japan Automobile Federation. Per bescanviar els permisos emesos per altres estats , incloent-hi Andorra, caldrà que passeu un test escrit i/o una prova pràctica, depenent del cas. Podeu obtenir més informació a:

• Japan Automobile Federation -- http://www.jaf.or.jp/
• Policia de Tòquio –

http://www.keishicho.metro.tokyo.jp/foreign/organize/people.htm

• Policia d’Osaka –

https://www.police.pref.osaka.jp/17language/english/01sogo/kotsu/04/shiken07_1.html

1.6. Seguretat i riscos

El Japó és considerat un dels països més segurs del món. La situació de salut pública és molt bona arreu del territori.

Podeu beure aigua de l’aixeta a tot el Japó.

Tot i que la incidència de la criminalitat és força baixa, cal que tingueu sentit comú i actueu amb precaució com faríeu a qualsevol altre país. En cas que sigueu víctimes d’un robatori o algun tipus de delicte, cal que us adreceu a la guixeta de policia o Police Box que tingueu més a prop (交番 kouban) o trucant al 110. Per a emergències mèdiques, cal que truqueu al 119 (vegeu la secció següent per a més detalls).

En el cas de trobar-vos davant d’una persona amb problemes, el més recomenable és que no intervingueu directament, truqueu a la policia.

Els dos principals riscos per la seguretat que us trobareu al Japó són conseqüència de la localització geogràfica del país: els tifons i els terratrèmols.

1.6.1 Tifons

L’arxipèlag japonès és una zona molt procliu a l’aparició de ciclons tropicals o tifons (台風taifuu). Normalment, els ciclons tenen major freqüència des de la primavera fins a finals d’octubre i són la causa de fortes pluges i vents. Segons l’Agència Meteorològica japonesa, els nivells d’avís per tifons o tempestes (注意報 chuuihou) es classifiquen en 4 nivells d’intensitat:

• Sense avís o emergència. 発表なしhappyou nashi
• Nivell 1 ‘advisory’ (groc): 注意報chuuihou
• Nivell 2 ‘warning’ (vermell): 警報　keihou
• Nivell 3 ‘emergency warning’ (violeta): 特別警報 tokubetsu keihou

Al web de l’Agència Meteorològica podeu veure la situació actualitzada per cadascuna de les prefectures i municipis.

• http://www.jma.go.jp/en/warn/  en anglès

Generalment, quan el nivell d’intensitat arriba al nivell d’avís (warning), alguns serveis com les escoles suspenen la seva activitat per precaució. També us podeu informar sobre les situacions declarades d’avís i d’emergència a la TV i ràdio públiques, així com al web de l’Agència Meteorològica (http://www.jma.go.jp/jma/indexe.html).

1.6.2. Terratrèmols i tsunamis

Els sismes i els tsunamis són, sens dubte, el major risc amb que hom pot trobar-se durant una estada al Japó. Amb una estada una mica prolongada teniu moltes probabilitats d’experimentar un terratrèmol, tot i que la majoria dels que ocorren són de baixa intensitat.

Episodis com el gran terratrèmol i tsunami de la zona de Tohoku el març del 2011 o el terratrèmol de Kobe de l’any 1995 tenen una gran força devastadora. Tot i que és pràcticament impossible científicament predir amb exactitud quan pot haver-hi un terratrèmol, cal que estiguem preparats i que sapiguem què fer quan ens trobem en aquesta situació. El govern japonès, de fet, preveu que durant els propers 30 anys hi hagi un sisme de gran intensitat a la zona de Kanto (Tòquio). Podeu trobar-ne més informació al web de l’Agència Meteorològica.

Per tal de minimitzar els perills i riscos davant d’una situació d’emergència a causa d’un terratrèmol cal que tingueu en compte els següents punts:

Prevenció:

• Sapigueu que en un terratrèmol, els principals perills tenen origen en la caiguda d’objectes, despreniments de terreny, trencament de vidres i finestres, col·lapse d’estructures, i els incendis provocats pel trencament dels conductes de gas i del teixit elèctric.
• Sigueu previsors! Tingueu en un lloc fàcilment accessible i que sigui conegut per tots una farmaciola de primers auxilis i estris com una llanterna, una ràdio a piles i piles de recanvi. Procureu també tenir a casa sempre una certa provisió de queviures duradors (per exemple llaunes) i aigua embotellada en recipients de plàstic. Al mateix temps, si hi ha algun ítem que us sigui necessari, procureu tenir-ne provisions. Tingueu en compte que en els casos més greus, es pot trigar uns 10 dies fins que els serveis mínims com l’electricitat siguin mínimament operatius.
• Feu una llista dels llocs habilitats com a refugi que hi hagi a prop vostre. Tingueu localitzables els números d’emergència.
• Quan hi hagi una emergència, no contribuïu a crear alarma i neguit. Mantingueu la calma i parleu amb els vostres familiars de forma serena.
• Tingueu pensat un pla de reacció amb la vostra família i assegureu-vos que sabeu, en cas de necessitat, com es poden desconnectar l’aigua, l’electricitat i el gas. Al mateix temps, eviteu tenir objectes pesants en posicions elevades i sense subjecció.
• Podeu instal·lar aplicacions com Yurekuru（ゆれくる）al vostre telèfon mòbil, que us avisaran quan l’Agència Meteorològica detecti i avisi que un sisme de certa magnitud està a punt d’ocórrer.

Durant un terratrèmol:

• Durant un terratrèmol, sobretot, mantingueu la calma.
• Si sou a l’interior d’un edifici, busqueu un lloc segur i no intenteu sortir-ne immediatament. Les escales i portes poden estar congestionades. Resguardeu-vos a sota d’estructures sòlides que us puguin protegir el cap millor com a sota d’una taula o sota el marc d’una porta. No utilitzeu l’ascensor i no encengueu cap tipus de flama!
• Si sou a l’exterior, allunyeu-vos d’edificis, parets, cables i pals elèctrics. Dirigiu-vos a llocs oberts i grans i contribuïu a mantenir la calma. Si sou dins d’un vehicle, atureu-vos i romangueu a l’interior. Alluneu-vos de ponts, pals elèctrics i zones que poden patir esllavissades.

Quan el terratrèmol hagi passat:

• Després d’un terratrèmol, comproveu primer si hi ha ferits entre els seus familiars i veïns. Si no teniu coneixements específics, no mogueu les persones que hagin patit ferides greus i busqueu ajuda mèdica.
• Inspeccioneu les instal·lacions de gas, electricitat i aigua i comuniqueu-ne els desperfectes a la companyia responsable. Aneu molt en compte amb l’electricitat si detecteu que hi ha incidències amb les instal·lacions del gas.
• Vigileu amb la possible arribada de tsunamis i amb les rèpliques del terratrèmol. Si sou en una zona de risc de tsunamis i s’activa l’alerta, dirigiu-vos a punts elevats de refugi designats pel vostre municipi, barri o zona.
• No feu un ús abusiu del telèfon en els primers moments si no és estrictament necessari. Si ho feu, contribuïu al col·lapse de les línies.
• Eviteu entrar en edificis danyats si no és absolutament necessari. Aneu amb cura amb objectes punxants o en posició inestable, ja que podríeu prendre mal fàcilment. En la mesura del possible, utilitzeu calçat i roba adequats.
• Romangueu atents a les indicacions de la ràdio i la TV públics. L’ajuda a les zones afectades es coordina i s’organitza des del nivell municipal. Cal que en seguiu les instruccions.

1.7. Telèfons i adreces d’interès

Tingueu en compte els següents telèfons i adreces d’internet que us poden ser útils.

1.7.1. Emergències: ambulància, policia, bombers

• Emergències mèdiques: 119

primers auxilis i en cas que necessiteu una ambulància per malaltia aguda o lesió.

• Incendis: 119

Bombers

• Accidents de trànsit i crims: 110

Policia

1.7.2. Hospitals on podeu ser atesos en anglès o altres llengües

A les principals ciutats japoneses és possible rebre atenció mèdica en anglès. No obstant, als llocs més remots o més petits és probable que tingueu més dificultats per trobar personal bilingüe.

A continuació teniu una llista de centres i hospitals on podeu ser atesos en anglès i/o altres llengües:

Tòquio:

• Hospital de la Universitat de Tòquio

Hi podeu ser atesos em anglès, castellà i francès.

7-3-1 Hongo, Bunkyo-ku, Tokio 113-8655

Tel:03-3815-5411

http://www.h.u-tokyo.ac.jp/english/index.html

• Keio University Hospital

35 Shinanomachi, Shinjuku-ku, Tokio 160-8582

Tel:03-3353-1211

http://www.hosp.keio.ac.jp/english/index_uc.htm

• National Center for Global Health and Medicine

1-21-1 Toyama, Shinjuku-ku, Tokio 162-8655

Tel:03-3202-7181

http://www.ncgm.go.jp/eng/

• National Medical Clinic

5-16-11 Minami-Azabu, Minato-ku, Tokio 106-0047

Tel:03-3473-2057

http://www.nmclinic.net

• Sanno Hospital

8-10-16 Akasaka, Minato-ku, Tokio 107-0052

Tel:03-3402-3151

http://www.sannoclc.or.jp/english/index.html

• Tokio Women's Medical University Hospital

8-1 Kawada-cho, Shinjuku-ku, Tokio 162-8666

Tel:03-3353-8111

http://www.twmu.ac.jp/info-twmu/index.html

(el web només està disponible en japonès)

Osaka:

• Hospital de la Universitat d’Osaka

Hi podeu ser atesos en anglès, castellà i francès.

2-15 Yamadaoka, Suita-shi, Osaka 565-0871

Tel:06-6879-5111

http://www.hosp.med.osaka-u.ac.jp/english/

• Osaka Red Cross Hospital

5-30 Fudegasaki-cho, Tennoji-ku, Osaka-shi, Osaka 543-8555

Tel:06-6774-5111

http://www.osaka-med.jrc.or.jp/index.html (el web només està disponible en japonès)

• Osaka Central Hospital

3-3-30 Umeda, Kita-ku, Osaka-shi, Osaka 530-0001

Tel:06-4795-5505

http://www.osaka-centralhp.jp

• Osaka Kosei Nenkin Hospital

4-2-78 Fukushima, Fukushima-ku, Osaka-shi, Osaka 553-0003

Tel:06-6441-5451

http://www.okn.gr.jp (el web només està disponible en japonès)

• National Cardiovascular Center

5-7-1 Fujishiro-dai, Suita-shi, Osaka 565-8565

Tel:06-6833-5012

http://www.ncvc.go.jp/english/indexe.html

Altres prefectures:

Podeu trobar un llistat actualitzat de centres a totes les regions del país en aquest enllaç:

http://www.jnto.go.jp/eng/arrange/essential/emergency/list/hospital.html

1.7.3. Altres telèfons d’interès

• Policia (urgències): 110
• Ambulàncies i bombers: 119
• Objectes perduts (Tòquio):
• Policia – (03) 3814-4151  (Tòquio)
• Metro de Tòquio – (03) 3834-5577
• JR Tòquio – (03) 3231-1880
• Companyia de taxis de Tòquio– (03) 3648-0300
• Objectes perduts (Osaka):
• Policia – 06-6474-1234
• Metro – 06-6582-1400
• JR Osaka – 06-6346-4406
• Ferrocarrils Hankyuu – 06-6373-5226
• Ferrocarrils Nankai – 06-6631-1351
• Companyia de taxis d’Osaka – 06- 6933-5618
• Policia (informació general en japonès, anglès i altres idiomes)  – (03) 3501-0110  i (03) 3503-8484
• Informació sobre hospitals: (03) 5285-8181
• Ambaixada espanyola:
• Centraleta: (03)-3583-8531
• Emergència consular: (03) 3583-8533
• Aeroports / informació sobre vols:
• Haneda – (03) 5757-8111
• Narita – (0476) 34-8000 
• Kansai – (0724) 55-2500
• Japan Railways (JR)
• Est – (03) 3423-0111
• Oest – 0570-00-2486

2. Viure al Japó

En aquesta secció, hi trobareu informació pràctica i enllaços on podeu consultar informació addicional sobre temes relacionats amb la vida diària al Japó.

2.1. Cost de la vida

En termes generals, el cost de la vida al Japó és més elevat que a Catalunya. Donat a les grans diferències que també existeixen entre diferents ciutats japoneses és difícil dir una xifra exacta dels costos. La vida a Tòquio és, generalment, més cara que a les ciutats perifèriques.

Segons el conegut web per a expatriats al Japó gaijinpot.com, els costos aproximats mensuals per una persona vivint sola serien:

• Lloguer: de 60.000 a 110.000 iens
• Gas: de 3.000 a 6.000 iens
• Aigua: uns 2.000 iens (de vegades inclosos al lloguer)
• Electricitat: 5.500 a 7.500 iens (amb aire acondicionat més)
• Internet: de 4.000 a 5.000 iens
• Telèfon mòbil: de 5.000 a 8.000 iens
• Transport: de 7.600 a 10.000 iens (molts cops el paga l’empresa)

Tingueu també en compte que depenent del vostre estatus de residència caldrà que pagueu determinats impostos i la contribució a la seguretat social, que també varia segons el tipus de visat que tingueu.

En aquest enllaç podeu veure un índex aproximat de preus a diferents ciutats japoneses: http://www.numbeo.com/cost-of-living/ (en anglès)

2.2 Buscar pis

A l’hora de buscar un pis al Japó, teniu principalment dues opcions:

• Buscar un agent immobiliari que us assisteixi amb la recerca. N’hi ha de molt conegudes i que operen a tot el país. Podeu localitzar-les fàcilment per internet buscant 不動産業者 (fudousangyousha) i el nom de la ciutat o municipi. Podeu també provar a les següents companyies:
• エイブル Able – www.able.co.jp
• E-Heya – www.eheya.net

• Buscar a llistats per internet, que generalment contenen les bases de dades de diverses agències immobiliàries. Podeu també cercar 賃貸 (chintai) + el nom del municipi al buscador.
• アパマンショップ Appaman shop – www.apamanshop.com
• スーモ賃貸　Summo Chintai　–　http://suumo.jp/chintai/　
• Homes　–　http://www.homes.co.jp/chintai/　
• 賃貸ネット　Chintai Net　–　http://www.chintai.net/

Atenció:

• Aquests llocs web no són recomanacions en cap cas, sinó simplement enllaços per a que pugueu començar a fer la vostra recerca.

D’altra banda, l’obstacle més gran per als estrangers a l’hora de buscar pis a Japó és que gairebé sempre cal un aval, que ha de ser una persona de nacionalitat japonesa. Malhauradament, també és comú que alguns propietaris no acceptin estrangers, sempre amb alguna excusa com per exemple la dificultat per comunicar-se i donar un bon servei. Per tant, us recomanem que abans de perdre el temps mirant un pis us assegureu que els estrangers són benvinguts i de quines opcions hi ha dispoinibles com a aval. A vegades, hi ha propietaris i immobiliaries que accepten l’aval d’algun estranger si es el vostre cap, o l’ús d’una empresa d’avals. Aquestes empreses funcionen com una assegurança, l’inquilí paga uns diners mensuals o annuals a l’empresa d’avals i aquesta l’avala davant el propietari.

2.3. Estudiar

El sistema escolar japonès divideix el pla d’estudis en tres cicles. Inicial (小学校shougakkou), mitjà (中学校chuugakkou) i superior (高校koukou).

La superació del nivell superior dóna accés als estudis professionals i/o universitaris post-obligatoris.

Podreu trobar informació sobre les escoles de la vostra zona a l’ajuntament o oficina de districte que us pertoqui.

En quant als estudis d’idiomes, d’especialització o professionals i universitaris, us podeu referir al web oficial del Ministeri d’Afers Exteriors japonès: www.studyjapan.go.jp

Sobre estudis universitaris en anglès, us podeu referir a: http://www.uni.international.mext.go.jp/ 

2.4. Buscar feina

Trobar feina al Japó és una tasca difícil. En molts sentits, és un mercat laboral una mica tancat i amb característiques molt específiques que funciona d’una manera diferent a la de molts països occidentals. En aquest sentit, llevat que tingueu un domini molt alt del japonès i tingueu experiència prèvia al Japó, és complicat trobar ofertes laborals adequades. De totes formes, trobar feina i treballar al Japó no és impossible!

És imprescindible que almenys domineu bé l’anglès. Tenir coneixements de japonès hi ajuda molt.

Per als ciutadans estrangers, molt sovint la millor opció és buscar feines que són específiques o que requereixin coneixements en els què un estranger pugui oferir un cert valor afegit com, per exemple, traducció, interpretació, ensenyament, localització i adaptació de continguts, etc.

A l’hora de buscar una feina al Japó, podeu començar dirigint-vos als llocs webs:

• Gaijinpot jobs – http://jobs.gaijinpot.com
• Japan Times jobs – http://www.japantimes.co.jp/guide-japan-times-jobs-network/

Si teniu un bon domini del japonès, podeu dirigir-vos també al servei estatal d’ocupació Hellowork (https://www.hellowork.go.jp/) i a les empreses de recursos humans i de treball temporal que podreu trobar per internet buscant 派遣会社 (hakengaisha).　

2.5. Impostos, pensions i seguretat social

Els residents al Japó han de pagar una sèrie d’impostos. L’empresa on treballeu, si sou assalariat, us inscriurà en una assegurança de salut (健康保険kenko hoken) i us expedirà una targeta d’assegurat. El pagament de l’assegurança es dedueix del vostre sou abans de fer-vos-en l’ingrés. Les quantitats a pagar depenen del tipus de cobertura i del vostre sou.

També existeix una assegurança pública de salut o seguretat social (国民健康保険 kokumin kenko hoken). Si heu de residir al Japó per un temps superior a un any, caldrà que us hi inscriviu a través del vostre ajuntament. Els pagaments es fan a través de notes de pagament que us arribaran a casa i que podreu pagar a les oficines de correus o a les botigues de conveniència.

2.6. El sistema de co-pagament sanitari

Tant si teniu una assegurança d’empresa (健康保険kenko hoken) com si esteu dins del sistema de seguretat social japonesa (国民健康保険 kokumin kenko hoken), quan aneu al metge haureu de pagar, generalment, el 30% de la factura.

Això no és especialment greu en el cas de consultes lleus (refredats, grips, al·lèrgies o petites lesions com talls, luxacions o esguinços). El 30% que cal pagar d’una visita que inclogui una radiografia i un anàlisi de sang, pot estar entre els 800 i els 2500 iens.

Però en el cas d’una malaltia greu o una operació que requereixi ingrés hospitalari pot ser realment un bon ensurt. El 30% de la factura per una setmana a l’hospital i una biòpsia està al voltant dels 250.000 iens, i el 30% de la factura d’una operació de marcapasos són aproximadament 2.500.000 iens.

Malgrat això, el sistema no és realment tant “cruel” ja que en realitat hi ha un límit de despeses mèdiques mensuals que cada pacient pot arribar a pagar. Aquest limit es el 30% d’un tram inicial de les despeses mèdiques de tot el mes, que depen dels ingressos del pacient, i l’1% de la resta. Per tant, un cop es té l’alta es pot fer una reclamació per rebre el rescabalament de la part que s’ha pagat de més.

Tanmateix és problable que si aneu a l’hospital no pugueu pagar la factura o que els tràmits per demanar-ne la devolució posterior us resultin difícils. En aquest cas, la sol·lució és sol·licitar per endavant a la vostra assegurança el certificat de límit d’aplicació del co-pagament (健康保険限度額適用認定証kenkouhoken gendo-gaku tekiyou nintei-shou).

Aquest certificat, que té una validesa d’un any fiscal, acredita els vostres ingressos d’acord amb una escala de 5 nivells, de manera que en el cas de factures molt elevades, l’hospital us cobrarà només allò que us correspon pagar, sense que hageu de demanar el remborsament a posteriori. Per que us feu una idea, amb un salari de 300.000 iens mensuals (3r nivell) el límit de despesa mèdica mensual és el 30% dels primers 267.000 iens més l’1% de la resta, el que fa, més o menys, entre 80.000 i 90.000 iens.

En resum, si tinguessiu el certificat (nivell 3) i la factura de l’hospital fos 1.000.000 iens, en lloc de pagar 300.000 iens i haver de demanar la devolució, pagarieu directament els 267.000*30% + 733.000*1% = 87.430 iens que corresponen al vostre límit.

2.7. Embaràs i part al Japó

Si esteu pensant a tenir fills al Japó o ja us trobeu embarassats, haureu de tenir en compte dos aspectes fonamentals. En primer lloc, l’embaràs no és una malaltia i per tant, l’assegurança i el sistema sanitari no el cobreix per la mateixa via que la resta de serveis. En segon lloc, els embarassos al Japó han de ser registrats a l’ajuntament de la ciutat o poble on residiu.

Com és habitual en el teixit sanitari japonès, l’accés als serveis d’obstetrícia i ginecologia es fa a través d’una xarxa de petites clíniques privades. Aquestes s’acostumen a anomenar eufemísticament “Ladies Clinic”. Només en els casos greus i amb complicacions les clíniques deriven els pacients als grans hospitals.

Mentre busqueu l’embaràs o un cop sapigueu que ho esteu, és adient que localitzeu una “ladies clinic” a prop de casa vostra, que sigui del vostre gust. Això vol dir buscar una clínica on satisfacin totes les vostres necessitats i preferències. Per exemple, cal tenir en compte que l'anestèsia epidural al Japó no és habitual, així que si la desitgeu, ho haureu de parlar abans de triar la clínica. Penseu en tot el que voleu per assegurar-vos una experiència al vostre gust. Si tot va bé, el seguiment de l’embaràs i el part tindrà lloc en aquesta clínica. És bona idea que ho feu com més aviat millor perquè les millors acostumen a omplir-se ràpidament. Això és així perquè en molts casos només hi ha una sala de parts i no accepten a més d’una embarassada que tingui la data prevista del part al mateix temps. Si teniu problemes amb l’idioma, no acostuma a ser gaire difícil troba alguna on parlin anglés. També podeu adreçar-vos a un hospital més gran, però en aquest cas necessitareu segurament una carta de recomanació o que hi arribeu derivats des de la vostra “ladies clinic” (p.e.: perquè teniu bessons).

Un cop sigueu pacients de la clínica o l’hospital i la institució confirmi el vostre estat rebreu un certificat per registrar-vos al vostre ajuntament. Això és important que ho feu ben aviat perquè allà us donaran un talonari de cupons per cobrir les proves, anàlisis i ecografies habituals. També us donaran la llibreta materno-filial (母子手帳boshitech?) que serveix com a historial clínic, registre de l'embaràs, registre de vacunació i de creixement, etc., fins que el vostre fill o filla tingui 15 anys. Evidentment, aquesta llibreta està en japonès, però a Internet en podeu comprar d'edicions bilingües en espanyol o anglès, entre altres idiomes. Finalment, també rebreu el clauer o penjoll acreditatiu de l'estatus d'embarassada perquè el dugueu visible i la gent us tracti amb la consideració adequada, per exemple al transport públic. Tanmateix, aquest distintiu no fa pas miracles.

En molts països occidentals com Espanya, hi ha diferents proves i "screenings" que es poden fer. Al Japó també són disponibles, però no totes estan cobertes pel sistema de cupons i per tant en alguns casos us tocarà pagar. Algunes proves a més, només es fan a clíniques privades i no estan disponibles als hospitals (p.e.: ecografies 3D). Val a dir que respecte al sexe del fill o filla, la llei japonesa no permet informar els pares fins després de la setmana 20.

Si aneu seguint el calendari de proves d'acord amb el vostre talonari i tot va bé, arribarà el moment de pensar en els preparatius del part. Cada clínica o hospital té els seus protocols però una cosa que voldran comprovar de seguida és la vostra solvència econòmica. Habitualment tant l'assegurança del servei de seguretat social japonès com les diferents assegurances d'empresa o privades cobreixen les despeses del part fins a 420.000 iens, que llevat un gran ensurt, acostuma a ser suficient. En el cas d'embarassos múltiples, la dotació econòmica és de 420.000 iens per nen o nena (p.e.: si són bessons, 840.000 iens). En tot cas, malgrat estar coberts, us recomanem que ompliu el formulari corresponent perquè l'assegurança pagui la factura directament a l’hospital en el vostre nom, en lloc de que vosaltres hagueu d'avançar els diners i demanar el reemborsament posterior. Una de les altres coses que haureu de fer és signar una pòlissa obligatòria i gratuïta amb el govern japonès que cobreix els riscos de paràlisi cerebral deguts a problemes en el part que derivin en manca d'oxigen al cervell.

2.8. Escoles bressol

Com és habitualment quan es tracta d'aspectes lligats a la burocràcia japonesa, el tema de les escoles bressol és complicat d'explicar, però afortunadament, no tan difícil de fer servir. Tanmateix, com també sol ser habitual, les següents línies generals sobre el funcionament de l'educació preescolar al Japó està subjecte a canvis de prefectura en prefectura, de ciutat en ciutat i fins i tot, d'escola en escola, així que us recordem la necessitat de confirmar qualsevol aspecte de la informació següent a l'ajuntament on sigueu registrats.

Per començar cal dir que al Japó les institucions preescolars es divideixen en dos tipus: els yochien (幼稚園) i els hoikuen (保育園). Els yochien depenen del Ministeri d'educació, cultura, esport, ciència i tecnologia del Japó mentre que els hoikuen depenen del Ministeri de salut, treball i benestar social. Dit això, les principals diferències entre uns i altres són l'edat, l'horari, el transport i els àpats.

• Yochien(幼稚園):

Els yochien són per a nens de 3 a 5 anys i fan un horari similar al de les escoles, és a dir, de 9 del matí a 3 de la tarda, tot i que en alguns casos l'hora de sortida pot ser fins i tot abans. A més, són els nens els que han de portar el seu dinar en forma d’o-bent?, la carmanyola japonesa. D'altra banda, és comú que els yochien tinguin un servei de recollida dels infants en minibús, i que per tant els pares no els hagin d'acompanyar fins a l'escola sinó fins al punt de recollida més proper a casa seva segons la ruta del vehicle. El mateix passa a l'hora de tornar. Per tant, els horaris són força rígids. Normalment, els yochien funcionen de dilluns a divendres.

• Hoikuen (保育園):

Els hoikuen són per nens de 0 a 5 anys i tenen un horari bàsic de 9 del matí a 5 de la tarda tot i que és normal que els infants hi puguin ser des de dues hores abans i/o fins dues hores més tard, és a dir, de 7 del matí a 7 de la tarda. Normalment, funcionen de dilluns a dissabte, tot i que l'ús de la institució el dissabte és discrecional. A més dels serveis de puericultura, els hoikuen inclouen un àpat principal (el dinar) així com dos petits àpats a mig matí (esmorzar) i a mitja tarda (berenar). Pel que fa a portar els infants al hoikuen, la responsabilitat recau en els pares, que els han de portar a l'escola ells mateixos.

A banda d'aquestes diferències, n'hi pot haver d'altres de menors (o no, segons la importància que cadascú li doni) com per exemple: les activitats diàries que es realitzin, les revisions mèdiques més o menys freqüents, la necessitat de dur o no uniforme (habitualment obligatori en els yochien però no en els hoikuen), etc. Al mateix temps, pot haver-hi yochien que funcionin d'una manera més similar als hoikuen, però no a l'inrevés.

Una altra de les divisions de les escoles bressol al Japó és entre públiques i privades, i s'aplica a les dues anteriors de manera que podem trobar: yochien públic, yochien privat, hoiuken públic i hoikuen privat. A més, entre els privats podem trobar-ne registrats (ninka) o no registrats (muninka). Cal recalcar que això no és sinònim en cap cas de legal o il·legal, i fins i tot hi ha institucions privades no registrades que gaudeixen de subvencions governamentals si compleixen certs criteris (bàsicament, nombre de places i personal). Sovint, les escoles bressol no registrades ho són perquè són massa petites i en lloc d'inscriure's en un registre nacional ho fan simplement en el registre prefectural o municipal (fet habitual especialment a Tòquio).

Pel que fa al preu, des de l'octubre de 2019 els hoikuen públics (i per tant registrats) són gratuïts a partir dels 3 anys (el menjar es paga a part), mentre que dels 0 als 2 anys segueix depenent dels ingressos dels pares i del nombre de germans que hi vagin simultàniament. Per la seva part, el preu dels hoikuen privats i els yochien públics o privats, tan si són registrats com si no, no depenen dels ingressos familiars i són diferents d'escola en escola, així que sempre cal anar a preguntar. Val a dir, que a partir de l'octubre de 2019, també ha augmentat la quantitat que el govern dedica a subvencionar les institucions que no són gratuïtes.

A l'hora d'accedir a una plaça hi ha dues opcions ben diferenciades. En el cas d'una escola privada, n'hi ha prou d’anar-hi i demanar si hi ha places lliures pels vostres infants. Evidentment cada escola tindrà les seves condicions i la seva manera de gestionar les possibles llistes d'espera. El procés però acostuma a ser llarg, i el normal és que si voleu que el vostre fill o filla comenci l'1 d'abril, hàgiu de començar a moure-us entre el setembre i l'octubre de l'any anterior assistint a la jornada de portes obertes. A partir d'aquí és probable que hàgiu d'omplir diversos formularis, explicar per carta perquè trieu aquesta escola en concret, participar en reunions informatives i fins i tot, haver de passar una entrevista personal per la qual en alguns llocs és necessari anar gairebé uniformat o com a mínim vestit de manera molt formal. Tanmateix, i des de la reforma de 2019, les sol·licituds per accedir a escoles privades ha baixat, ja que ara tothom vol tenir plaça a les públiques que han esdevingut gratuïtes, i els requisits poden ser més simples.

Si el que voleu és que el vostre infant accedeixi a una escola pública, aleshores el que heu de fer és anar al vostre ajuntament, al departament d'escoles bressol. Allà haureu d'omplir un formulari de sol·licitud en el que us permetran posar dues escoles per ordre de preferència i en el que a més, us demanaran informació personal i laboral de cara a avaluar la vostra candidatura segons un sistema de punts. Aquest procés comença més o menys passat l'estiu l'any anterior a l'1 d'abril en què vulgueu que els vostres fills o filles comencin. Un cop tancat el termini d'acceptació de sol·licituds, cada nen rebrà un nombre de punts i s'assignaran les places començant per l'infant amb la puntuació més alta. En cas d'empat a punts, el primer a fer la sol·licitud té prioritat, motiu pel qual no val adormir-se a l'hora de fer-la. Si sou agraciats amb la plaça o places sol·licitades, rebreu una carta on us explicaran l'escola que us ha tocat (de les dues que veu triar) i la documentació necessària per acreditar la informació que veu escriure a la sol·licitud de plaça (certificats de feina del pare i la mare, certificat de residència, o altres, segons el cas).

Des de la reforma de 2019 el nombre de sol·licituds per accedir als hoikuen públics ha augmentat considerablement i és més difícil obtenir plaça. Per això aquí us donem alguns consells per tal que augmenteu les vostres possibilitats: 

- Si creieu que no tindreu prou punts, podeu portar el vostre infant a una escola privada en primer lloc. Això demostrarà que us fa falta la plaça i us donarà punts extra quan en sol·liciteu una a l’escola pública.

- Si us assignen la segona opció, no hi renuncieu, i tan bon punt el vostre fill o filla comenci, aneu a l'ajuntament a omplir la sol·licitud de canvi d'escola.

- Al llarg del curs les circumstàncies dels pares i nens poden canviar, i aparèixer places lliures. Aquestes es poden consultar al departament d'escoles bressol de l'ajuntament, així que val la pena passar-hi de tant en tant a veure si hi ha plaça en alguna escola. Acostumen a estar escrites en un gran cartell on hi veureu el nom de les escoles i les vacants de cada curs.

Com a resum podeu trobar les diferències entre els diferents tipus d'escola bressol en les següents taules:

Alternatives

Finalment, hi ha algunes alternatives a tot el que hem explicat aquí. En primer lloc hi ha institucions d'estil estranger, com per exemple escoles bressol internacionals, que funcionen de manera diferent i que cal analitzar una per una. Aquí no us podem ajudar gaire. En segon lloc, algunes escoles bressol públiques del tipus hoiuken tenen un servei de guarderia per hores on es poden portar els nens i nenes fins a 8 vegades al mes; es diu ichijihoiku (一時保育). Per accedir-hi el primer que cal és informar-se a l'ajuntament sobre quines escoles tenen aquest sistema i després adreçar-s'hi directament.

2.9. Defunció

2.9.1.      Defunció d’un ésser estimat

En el malaurat cas de la defunció d’un ésser estimat, en primer lloc haureu de comunicar la defunció a les autoritats pertinents. Si la defunció esdevé a l'hospital, l'hospital mateix farà arribar a l'ajuntament un comunicat de defunció  (shibou todoke). Si esdevé a casa, caldrà trucar la policia o bé l'ambulància.

A continuació caldrà contactar una empresa funerària (sougiya-san) que serà l'encarregada de fer arribar el comunicat a l'ajuntament i d'organitzar la cerimònia per acomiadar l'ésser estimat segons el ritu escollit.

2.9.2. Defunció amb necessitat de repatriació

En el cas de la defunció d’un ésser estimat de nacionalitat espanyola i que requereixi repatriació, a més del que hem mencionat anteriorment, això és el que haureu de fer i les opcions que teniu.

En primer lloc, com el difunt té nacionalitat espanyola, caldrà comunicar-ho a l'ambaixada d'Espanya a Tòquio.

És important destacar que els procediments relacionats amb la defunció (preparació de les restes per al seu lliurament, emissió de documentació per part de les autoritats locals, trasllat del cadàver, etc.) poden requerir més temps del que és habitual a Espanya, especialment si hi ha alguna investigació o procediment en curs per part de les autoritats locals. Ni les Ambaixades ni els Consolats no poden pas accelerar ni agilitar aquells tràmits que corresponguin al Japó, l'estat en el qual s'ha produït la defunció. Igualment, en aquells casos en els quals puguin existir circumstàncies sospitoses o dubtes entorn de la defunció d'un espanyol al Japó, l’Ambaixada i el Consolat poden donar una informació bàsica sobre el sistema policial i judicial japonès, així com lliurar a l'interessat un llistat de recursos d'assistència legal per a aquells casos en els quals es desitgi recórrer a un advocat. Cal tenir en compte que sovint les autoritats no admeten peticions de terceres persones sobre casos criminals, incloent les autoritats consulars, per la qual cosa és convenient recórrer a un advocat local.

Un cop comunicada la defunció, si us proposeu repatriar les restes mortals, haureu de tenir en compte que és molt diferent repatriar un cadàver i repatriar unes cendres. En tot cas, aquestes son les dues opcions possibles, i ambdues es tracten, en general, de procediments costosos i complicats, per la qual cosa és important trobar-se cobert per una assegurança que inclogui aquest tipus de contingències.

En el cas de les cendres, les companyies aèries acostumen a permetre el seu transport com a equipatge de mà, tot i que amb certes condicions. En el cas d’Iberia, per exemple, la companyia exigeix que les cendres es transportin “en una urna funerària apropiada, degudament coberta i dissimulada, i amb un empaquetat anti-trencament” . Per transportar cendres, en principi no cal cap document especial però és convenient dur sempre el certificat de defunció per si de cas.

En el cas d’un cadàver cal una documentació per al trasllat, que l'Ambaixada o el Consolat proporcionarà una vegada realitzats els tràmits pertinents davant les autoritats locals. El cadàver només es pot repatriar embalsamat i cal assenyalar que fins a aquest moment haurà d’estar conservat en fred. També a l’hora de portar-lo en avió els requisits són complexos, el que inclou l’ús de dos fèretres, un de plom o de zinc situat a l’interior d’un de fusta, o la necessitat que un notari certifiqui el segellat del taüt.

Pel que fa a les despeses, en el cas d’una cremació podríem parlar de fins uns 5.000 euros, que s’enfilarien fins a uns 10.000 o més en el cas de repatriació d’un cadàver.

2.9.3. Assistir a un funeral

En el cas que mori un conegut vostre i hàgiu d’assistir el funeral cal tenir en compte que el protocol és estricte. Hi ha dues cerimònies, la vetlla i el funeral. Segons la vostra disposició i proximitat amb el difunt, podeu anar a una d’elles o a totes dues.

Si trieu assistir a la vetlla:

Durant aquesta cerimònia el bonze recitarà sutres i els presents oferiran encens granulat al difunt. Se n'agafa una mica de pols, es porta fins a l'alçada del front i es posa suaument damunt d'un cremador d'encens que ja trobarem a punt. És aconsellable mirar com ho fan els altres i seguir la pauta.

És probable que el difunt sigui a un taüt de fusta clara i senzilla. A la tapa hi acostuma a haver una finestreta des de la qual podem veure el difunt que prèviament haurà sigut curosament preparat per l'empresa funerària. A la sala hi haurà també una fotografia de la persona difunta i una mena d'altar amb ofrenes de flors i fruites.

Després de la cerimònia, els familiars més propers faran un sopar per parlar del difunt i passar la nit. Molts espais funeraris tenen espais perquè els familiars hi puguin descansar. Si nosaltres només som coneguts del difunt o si algun familiar del difunt és amic o conegut nostre, és millor tornar a casa després de la cerimònia religiosa que probablement serà budista.

L'endemà és probable que hi hagi el funeral i la cremació.

Si trieu assistir al funeral:

La cerimònia serà molt semblant a la de la vetlla. Al final però, els presents faran una ofrena de flors (cada persona ofereix una flor que ja tindran a punt els organitzadors del funeral) i la deixarà damunt de l'altar. Els familiars ompliran de flors i altres ofrenes el taüt del difunt, que es tancarà i es portarà al crematori acompanyat pels familiars o amics més propers.

Després de portar el cos al crematori, els familiars i amics més propers acostumen a fer un àpat plegats i havent acabat tornen al crematori a recollir els ossets de la persona  o les cendres segons s'hagi demanat.

La persona encarregada del crematori, farà una explicació dels ossos als presents i explicarà també com posar-los a l’urna. Els presents agafen un osset amb uns palets de bambú i  salze  i els  van posant l’un darrere l'altre a l’urna fins que sigui plena.

Què posar-se?

Per participar en aquest tipus de cerimònies cal anar ben vestit. Així doncs hi podem participar sigui amb  quimono negre o amb roba d'estil occidental adient per aquestes ocasions. És clar que també podem portar alguna peça negra de vestir que ja tinguem a casa. Com accessori però, només és acceptable portar un collaret d'una renglera de perles. Les mitges i les sabates també han de ser negres i és millor evitar  la manicura si no és natural.

Què dir?

Les expressions habituals son:

ご愁傷さまです -  go shuushou sama desu  (em sap molt de greu)

o bé

心よりお悔やみ申し上げます - kokoro yori okuyami moshiagemasu (el meu més sentit condol)

Què oferir?

Generalment, sigui a la vetlla o al funeral cal portar-hi un obsequi de diners en un sobre per a l'ocasió que es pot trobar a les llibreries, a les botigues de conveniència o als supermercats. Deixeu-vos aconsellar per algú de la botiga sobre com posar-hi el vostre nom abans de deixar el sobre a la recepció del lloc on es fa la cerimònia o bé a l'altar dels difunts si es fa a casa.

La quantitat de diners depèn de la intimitat de la relació però pots ser entre 3.000 i 30.000 iens. Els bitllets no han de ser nous ni planxats ans al contrari. Darrerament però, hi ha molts llocs on només s'accepten diners dels familiars més íntims.

Quan s'acaba la cerimònia, és força normal que en acomiadar-se, la família lliuri un petit obsequi als familiars i amics que hagin vingut. És habitual obrir-lo a casa. Possiblement a l'obsequi hi trobareu un petit sobre de sal. És per espolsar-vos-la damunt perquè la mala sort no entri a casa.

Enterrament 

No es portarà a terme fins 49 dies després del traspàs però la cerimònia és realitzada en presència dels familiars més propers.

2.10. Assumptes consulars

Pot ser que durant la vostra estada al Japó necessiteu fer certs tràmits oficials com renovar el passaport o el carnet d’identitat, obtenir documents oficials o fer escriptures públiques, entre d’altres. En la gran majoria dels casos, caldrà que us adreceu a l’oficina consular.

En el cas dels ciutadans espanyols, cal saber que les autoritats espanyoles només disposen d’una única oficina consular en tot el Japó, a l’Ambaixada espanyola a Tòquio.

• Ambaixada d’Espanya

Secció Consular

1-3-29 Roppongi

Minato-ku, Tokio, 106-0032

Tel: 03-3505-8762   Fax: 03-3582-8627

emb.tokio.info@maec.es

L’oficina consular pot ajudar-vos amb els següents tràmits:

• Traduir i legalitzar documentació oficial espanyola o japonesa. Obtenir documents com el certificat d’antecedents penals.
• Renovar el passaport o el DNI.
• Tramitar renovacions del permís de conduir espanyol.
• Fer tràmits relatius a la seguretat social.
• Fer tràmits relatius al registre civil.

En general, a més, es aconsellable que al arribar a Japó us registreu com a residents a l’ambaixada d’Espanya.

3. Frases bàsiques en japonès

4. Lleure

A través dels enllaços que trobareu a continuació podreu accedir a informacions diverses sobre esdeveniments i oferta de lleure a diferents regions del país.

4.1. Activitats al Casal Català de Kansai (a Osaka)

Al web del Casal Català de Kansai (CCK) hi trobareu més informació sobre les activitats que s’hi organitzen i el calendari.

El CCK organitza diverses activitats anuals:

• Sant Jordi
• Concurs de traducció
• Jornada de portes obertes
• La festa de Nadal

A més a més, us animem a que participeu a la coral del Casal, Veus de Montserrat!

4.2. Altres enllaços útils

Casal Català de Kansai: www.cckansai.cat  | www.facebook.com/cckansai.cat

Oficina japonesa de turisme: www.jnto.go.jp

Time Out Tòquio: www.timeout.jp

Time Out Osaka/Kioto: www.timeout.jp/en/kyoto  

Osaka Info (Guia de turisme i oci d’Osaka): http://www.osaka-info.jp/en/ 

Go Tokyo (Guia de turisme i oci de Tòquio): http://www.gotokyo.org/en/ 

Wikitravel Japó: www.wikitravel.org/ca/Japó

Gaijinpot: www.gaijinpot.com

Segona actualització de 2020

Aquesta informació es producte de la recerca realitzada pel Centre Català de Kansai i de les dades recopilades de diverses fonts.